Resum de la xerrada d’en Tomàs Molina sobre el canvi climàtic al CEIP Bogatell
06.10.2008
Referència del seu llibre: TOMÀS MOLINA, “L'any que el meu avi va veure ploure. El present i el futur que ens espera”, Columna Edicions, 2008.
A les 12,30h arriba en Tomàs Molina al CEIP Bogatell.
La xerrada és pels nens i nenes de cicle superior (cinquè i sisè). Hi assisteixen també tres nens de primer d’ESO de l’IES Icària, que formen part de BOGATECH, l’equip del Taller de Robòtica Lego que participa a la competició de la FLL 2008, juntament amb set altres membres de cicle superior.
La directora dona la benvinguda.
Què és el clima, que és el temps?
El temps és allò que passa ara o que podem preveure que succeirà demà i el clima és allò que normalment passa en una zona determinada.
Hi ha canvi climàtic, és la fi del món?
Sí, però no és la fi del món. El clima canvia, perquè la situació global canvia, cada vegada som més gent al món i els nostres hàbits tendeixen a ser diferents: gastem més aigua (ens dutxem més sovint), gastem molta més energia perquè volem viure de manera més còmoda (calefacció, aire condicionat), etc, i com que la població augmenta molt de pressa, el desequilibri es nota molt. Per tant, és molt important el que puguem fer també de manera individual cadascú de nosaltres (exemple de llençar un paper o que tots llencem un paper).
Kyoto
El compromís és arribar a l’emissió de gasos que s’emetien el 1990!!.
Ara mateix els residus anuals per persona a EEUU són de 19.000kg, a Canadà 14.000kg, a Europa 4.000-7.000Kg, mentre que a Àfrica hi ha molts llocs on són de 200-400kg. Les emissions de CO2 per eliminar aquests residus són molt altes, així com també les emissions de les indústries. Ara es treballa per poder emmagatzemar aquests fums que es produeixen en algunes indústries perquè el causant de l’escalfament és el fum (explicació de l’augment de temperatura als pàrquings degut al fum que hi ha). Es fan sistemes d’emmagatzematge en contenidors que es soterren o es retornen els fums al sistema de producció.
La futura desaparició del casquet polar àrtic és ja un fet, en menys de 80 anys el casquet quedarà reduït a res. La vida dels ossos polars perilla de debò, però en canvi, segurament les guineus àrtiques es recuperaran de manera sorprenent perquè no tindran els depredadors a prop. Degut al canvi climàtic els que pitjor ho passaran són les espècies animals de gran tamany, a no ser que l’home intervingui molt seriosament per la seva protecció.
També ja és un fet que el turisme de neu s’acaba, i és així.
El nivell d’aigua dels oceans no pujarà però degut a la desaparició del casquet polar àrtic, els moviments de l’aigua sí que canviaran degut a l’augment de la temperatura de l’aigua, i per tant a zones com Holanda sí que tenen motius per estar preocupats.
De com el canvi climàtic no perjudica a tothom: el cas de Rússia, on ara s’estan plantejant la possibilitat futura de començar a cultivar blat i altres cereals a la Sibèria de forma intensiva, per tal de deixar d’importar-los d’altres països.
Els diferent països que limiten amb cercle polar àrtic es comencen a repartir les futures aigües per establir futures rutes marítimes a través del Pol Nord, per escurçar els trajectes dels vaixells, i es comencen a plantejar l’explotació de jaciments miners i de reserves de petroli i gas.
El canvi de latitud de determinades espècies: els mosquits transmissors de malalties.